En invadir els Sudets en 1938, els nazis borraren els cartells escrits en chec.

76 anys de la crisis dels Sudets

Segona Guerra Mundial

Les primeries d’octubre de 1938, fa ara 76 anys, el dictador Adolf Hitler anexionà els Sudets a l’Alemanya nazi. Es tractava d’un territori que en aquelles hores pertanyia a Checoslovàquia, i en el qual hi havia una destacada comunitat llingüística germana. Els nazis contribuïren a fomentar un clima de confrontoció en la regió de tal magnitut, que es creà una image interessada de persecució cap als alemanys; per més que foren els propis nazis i els seus acòlits els qui promovien els aldarulls del carrer d’amagat.

L’intent d’evitar l’enfrontament bèlic per part de Chamberlain (la Gran Bretanya) i Daladier (França), que encara tenien en el seu imaginari la recent i devastadora Primera Guerra Mundial, derivà en la firma del Tractat de Múnich. Anglesos i britànics, dos dels principals garants del Tractat de Versalles (que posà fi a la Gran Guerra en 1919), antepongueren la por a un nou enfrontament. Abdós potències acabaren assentades en la mateixa taula que Hitler i el pioner de la causa fascista: Benito Mussolini (Itàlia). Els checoslovacs foren abandonats a la seua sòrt.

Segons el Tractat de Múnich, la coalició internacional se baixava lliteralment els pantalons, acceptant l’incorporació dels Sudets a Alemanya, sempre i quan Hitler garantisara que ací acabarien les seues aspiracions territorials. Pero les bésties no entenen de contractes, de paraula o d’honor. Només sis mesos despuix de la firma del tractat de Múnich, Hitler l’incompliria invadint la totalitat de l’actual República Checa. En setembre de 1939, excusant-se en un supost atac fronterer, Hitler invadí també Polònia: l’espurna definitiva que encendria la mecha de la Segona Guerra Mundial.