«¿Quànt de temps li dediquem a averiguar qué està passant realment en els conflictes oberts, en les injustícies, a qué se dediquen els nostres diners o quins negocis du a terme el Rei d’Espanya?»

Agustí Zacarés, escritor.

Naixqué en Albal en 1983. Llicenciat en Història, s’ha dedicat durant molts anys a l’arqueologia. Com a representant estudiantil ha format part del Consell de Govern i de l’Assamblea de Representants de l’Universitat de Valéncia-Estudi General, sent secretari de l’associació estudiantil Valéncia Universitària. Fon u dels fundadors de Poble Democràtic, partit polític del qual ha segut el seu Responsable en Cap.

Com a escritor ha publicat relats en obres colectives —Clams de futur, Klams!!!—, artículs d’investigació històrica —“La Ribera del Xúquer en época islámica” en El yacimiento arqueológico del Sequer de Sant Bernat, “Del Segle de les Llums al Segle de l’Història” en Historiadors, cronistes i dietaristes valencians— i ha rebut algunes distincions, entre les quals destaquen l’accèssit en el VII Premi Lletraferit de Relat Eròtic, en el relat Compartiment C, coche 193, i el Premi Narrativa Fallera Jove 2018, en Un atre punt de vista. Parlem en l’autor de la seua novela H4QRS (Hackers).

—¿Per qué una novela sobre la «primavera valenciana»?

És una història que duya dins de mi des de fea molt de temps, concretament des de febrer de 2012. En aquells dies participava en les manifestacions estudiantils que s’han conegut com a «primavera valenciana». Una vesprada, escoltant Ràdio 9, el locutor que presentava les notícies escomençà a explicar un relat dels fets ocorreguts en les manifestacions absolutament surrealiste i lluntà de la realitat. Allò m’indignà moltíssim. Sabia que la Radio Televisió Valenciana era una màquina de manipulació al servici del govern autonòmic, pero no podia deixar de molestar-me, especialment, que en els meus diners i en els de tots els contribuents es manipulara i mentira tan descaradament. Era una cosa que tenia que contar, encara no sabia cóm ni de quina manera, pero sabia que algun dia hauria de traslladar al paper algunes coses d’aquells dies. Crec que, agarrant l’idea que expressà Hessel en ¡Indigneu-vos!, H4QRS naix de la meua indignació en lo que ocorregué aquells dies i d’un compromís per a que el motiu de la meua indignació no caiguera en l’oblit.

«El 15-M fon un moviment en el qual s’involucraren moltes persones de moltes ciutats i de moltes inquietuts distintes, mentres que les manifestacions estudiantils valencianes tingueren una permeabilitat més reduïda en la societat»

—¿Consideres equiparable la repercussió del 15-M en l’àmbit de l’Estat respecte a la de la dita «primavera valenciana»?

Desgraciadament, no. I ahí crec que actuen dos factors. Per una banda, el 15-M fon un moviment en el qual s’involucraren moltes persones de moltes ciutats i de moltes inquietuts distintes, mentres que les manifestacions estudiantils valencianes tingueren una permeabilitat més reduïda en la societat. Per una atra banda, en Madrit i Barcelona (a on estan les redaccions més potents dels mijos, i d’a on són o viuen molts dels periodistes) es cau un gat d’un arbre i obri tots els informatius; pero si ocorre en Elig, Valéncia, Borriana, Vitòria o Sòria normalment no té la mateixa repercussió en els mijos.

Ademés, crec que ni els propis valencians, s’enrecorden lo que passà en aquella revolució dels llibres. Si es vol vore lo que dic, només n’hi hauria que eixir a l’Estació del Nort i preguntar a la gent que camina per allí i preguntar quànts recorden el 15-M i quànts les manifestacions del Cap i Casal de febrer de 2012. Yo he fet la prova en una presentació, preguntant a la gent que assistia si recordaven alguna cosa de lo que ocorregué en Valéncia… i només una o dos persones ho feyen de forma nítida, al restant o els sonava o no havien tornat a pensar en aquells fets.

—Acodint a H4QRS, ¿realment som conscients del món que nos rodeja?

Crec que no i possiblement això nos ajude a viure un poc més «feliços». Casos pels quals, estant un poc conscienciats, deuríem de montar un canyaret, passen constantment mig desapercebuts. Cada dia, milers de persones moren pel simple fet de no poder accedir a l’aliment més bàsic, per no poder comprar un medicament que val una misèria; cada dia un eixèrcit ataca impunement a població civil; cada dia nos furten en la nostra cara els corruptes i se riuen de nosatres, cada dia una persona pròxima a nosatres té problemes als quals se podria donar una solució des de les institucions… ¿Quànt de temps li dediquem a averiguar qué està passant realment en els conflictes oberts, en les injustícies, a qué se dediquen els nostres diners o quins negocis du a terme el Rei d’Espanya?

A voltes s’ha presentat l’història de l’expulsió d’Adan i Eva del Paraís com a una metàfora de que el camí del coneiximent provoca patiments i desassossec en les persones que intenten transitar-lo. I opine que realment eixe camí és un camí dur. Pero estic convençut de que n’hi ha una cosa pijor que el camí tormentós del saber… i és la foscor esclavisant de l’ignorància.

«La lliteratura en llengua valenciana no és una lliteratura de vanguarda. Estem acomodats en unes formes i temàtiques costumistes de les que nos costa desapegar-nos. I això és un problema»

—¿Trobes que les «conspiracions de silenci» són ciència ficció o, pel contrari, reafirmes que la realitat supera a la ficció?

Constate que la realitat supera a la ficció. He vixcut cóm algunes persones ficaven diners damunt de la taula per a que unes atres persones no tingueren cap minut en algun mig de comunicació. En algunes ocasions no ho conseguien, pero tristament en uns atres sí. Per tant, sí que pense que existixen; com he dit, tinc coneiximent d’alguna a chicoteta escala i que no m’ha de contar ningú. Pero també és cert que dubte en molts casos si entra en joc més l’autocensura que una conspiració orquestada del silenci. Crec que este fet el constaten excepcionalment Chomski i Herman en Els guardians de la llibertat, un llibre que m’inspirà molt a l’hora d’escriure H4QRS.

Aixina mateix, en la meua novela, partint de fets reals, entrellace fets ficticis per a crear una realitat adulterada. No obstant, en eixe entrellaçament de realitat i ficció n’hi ha coses que pareixen impossibles que siguen realitat, i ho són. Aixina que realitat i ficció no estan tan llunt.

—¿El cas d’Edward Snowden i les seues revelacions i filtracions sobre la ret de vigilància internacional influïren en la teua història?

La veritat és que no pensava en ells quan me vaig posar a escriure. És cert que he vist algun documental i una película sobre Snowden, i suponc que subconscientment s’haurà rescolat això en el meu relat. Pero crec que han tingut més que vore alguns comunicadors de la conspiració com Santi Camacho o Juan Garcia, que donen moltes idees per a crear relats basats en conspiracions, cregues o no en les dites conspiracions.

—¿I la teua experiència en Valéncia Universitària o en l’àmbit polític del valencianisme?

Crec que la meua experiència en Valéncia Universitària és lo que més m’ha influït a l’hora d’escriure H4QRS. Per a mi els anys de l’universitat supongueren un moment de gran creiximent personal, de contacte en el moviment estudiantil, en la lluita per una educació millor. Si no haguera estat en Valéncia Universitària, no sé si haguera estat en els carrers del Cap i Casal en febrer del 2012… i per tant no sé si haguera tingut eixa espurneta que encengué la flama per a escriure este llibre.

També es veritat que el procés de formació de Poble, l’anàlisis social que férem per a saber si fea falta traure un nou partit i quin tipo de partit podia donar millor solucions a la ciutadania i anava en consonància en la nostra forma de vore la política, els anys de donar la cara políticament, el tracte en periodistes, en membres d’uns atres partits polítics, etc., m’ha permés vore actituts i formes de ser i treballar que ben be poden estar reflectides en la novela. Pero en este cas de forma més be secundària.

No obstant, pense que les persones som un tot conformat per les nostres experiències, per les nostres sensacions front al món que nos rodeja. Som sers permeables que nos molegem a cada pas, en cada relació interpersonal. El fet de viure, de relacionar-nos en els demés, de tindre experiències… fa que pensem, que sigam o que actuem d’una manera determinada i, per tant, no puc pensar que qualsevol cosa que m’haja passat o haja vixcut no ha confluït per a influir-me, en major o menor mida, a l’hora d’escriure H4QRS, o de ser com soc.

«El plantejament narratiu de H4QRS està influït per Niebla d’Unamuno»

—¿Quins són els teus principals referents lliteraris?

La veritat és que me resulta una pregunta prou complicada per a respondre. Per un costat m’agrada molt llegir i sempre que puc tinc un llibre entre mans. Pero, per un atre, soc un llector eclèctic, i lligc pràcticament de qualsevol temàtica i a qualsevol autor. Això fa que aprecie moltes coses de molts autors i espigole un poc d’ací i d’allà.

Encara que és cert que seguixc prou a Juanjo Millás i lligc tot allò que cau en les meues mans que haja escrit ell. També aprecie molt l’humor amarc i militant de Dario Fo o les històries absurdes de David Safier, o les reflexives de Saramago, o els universos interiors de Kafka, o, perque amagar-ho, les noveles de Javier Sierra. Pero crec que tampoc busque ser cap d’ells a l’hora d’escriure.

Quan escric m’agrada prou experimentar. Sé que abans de pintar un Picasso s’ha de demostrar que se domina qualsevol tècnica i segurament estiga cometent un erro en voler fer volantins narratius, pero quan escrius per plaer, crec que també has de buscar la diversió en el fet d’escriure.

Per eixemple, el plantejament narratiu de H4QRS està influït per Niebla d’Unamuno. Poc abans de posar-me a escriure la meua novela, havia llegit eixa obra, i en ella n’hi ha un personage que està obsessionat en escriure una «nivola», que és una novela pero conduïda a través del diàlec, sense casi descripció. I eixa idea me feu molta gràcia, aixina que vaig decidir aplicar-la ad allò que anava a escriure.

—Des del teu punt de vista, ¿en quin estat creus que se troba la lliteratura en llengua valenciana?

Crec que estem en un punt crític, i que s’entenga esta paraula en l’accepció menys alarmista del terme. Estem en un moment en el que els grans noms de la lliteratura en llengua valenciana estan desapareixent per efecte de la biologia i, per desgràcia, no tenim un relleu generacional en cantitat i calitat a l’altura. Per distints motius vàrem perdre a una generació molt prometedora, la generació del Lletraferit, i este fet ha anat en la nostra contra.

A banda d’això, tenim un atre problema en la lliteratura que produïm. Si be és cert que últimament s’estan veent coses, a nivell lliterari, no entre a valorar l’ensagística, un poc més trencadores, no és menys cert que la lliteratura en llengua valenciana no és una lliteratura de vanguarda. Estem acomodats en unes formes i temàtiques costumistes de les que nos costa desapegar-nos. I això és un problema. El sigle d’Or de la lliteratura valenciana fon un moment en el que els escritors innovaven, creaven produccions que anaven per davant de lo que s’estava escrivint en la majoria de llengües del moment, llevat de l’italiana. Les lliteratures importants, les que marquen sigles d’Or, són innovadores, trencadores, que no miren a quin escritor seguir, sino que s’atrevixen, com diria Ausias March, a deixar a part l’estil dels trobadors per a caminar un senda pròpia.

«Estic convençut de que n’hi ha una cosa pijor que el camí tormentós del saber… i és la foscor esclavisant de l’ignorància»

—H4QRS és la teua opera prima i t’estrenares guanyant el XVI Premi Feases d’El Piló. ¿Tens en ment el següent proyecte lliterari?

A dir veritat, tinc una carpeta d’idees, d’ella rescatí H4QRS, pero me falta temps. A dia de hui tinc tres històries especialment a les que no pare de pegar voltes, pero ni he trobat encara la llum per a conduir-les per un camí que me convença, ni he pogut assentar-me com cal per a reflexionar sobre elles, llegir, indagar…. Ixcà en un determini curt de temps em pegue un gir la vida i puga dedicar-me ad aquelles coses que m’apassionen.