Els cent anys de la RACV i la llengua

El passat dimarts se celebrà l’acte inaugural del centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Fundada per la Diputació de Valéncia en 1915 en el nom de Centre de Cultura Valenciana, el seu funcionament, estructura i pretensions eren anàlecs als de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), creat en 1907 per la Diputació de Barcelona.

Si en 1913 el IEC donava a llum les seues ‘normes ortogràfiques’ per al català (obra, fonamentalment, de l’ingenier Pompeu Fabra), la nostra RACV publicava, en 1915, la ‘Gramàtica elemental de la llengua valenciana’ del filòlec Lluís Fullana; alvançant-se en tres anys a la ‘Gramàtica catalana’ de Fabra que el IEC adoptà com a oficial.

Fon Teodor Llorente Falcó qui propongué formalment la redacció de la gramàtica valenciana en la segona sessió que celebrà el Centre, en febrer de 1915. Una gramàtica que seguia les normes ortogràfiques consensuades en una série d’assamblees públiques prèvies, efectuades en la societat Lo Rat Penat. El text complet fon presentat en juliol de 1915 a la Junta del Centre, que l’aprovà per unanimitat i dispongué la seua publicació immediata. Aixina ho relata Llorente en el pròlec:

“Constituït el Centre de Cultura Valenciana […] u de sos primers deures era arreplegar les aspiracions més sentides, i entre estes ningunes més fondes que aquelles que afecten a nostre llenguage […] Ninguna entitat més indicada per a patrocinar la publicació que el Centre de Cultura Valenciana […] ni cap escritor més autorisat per a la redacció del llibre que el R. P. Lluís Fullana.”

Cent anys més tart, els membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, conscients de la responsabilitat que supon ser continuadors de l’obra de Fullana, del “retorn a la fidelitat valenciana” que marcaren mestres com Miquel Adlert o Vicent Ll. Simó Santonja, i del recolzament popular otorgat en El Puig en 1981 a les normes de l’Acadèmia, donarem en breu a la llum pública una nova Gramàtica. La qual, encara que sempre millorable, persevera en la senda de descriure i normativisar l’idioma tal com és, en lloc de forçar-lo per a que siga com uns pocs volen.

No podem manco que subscriure ací la dedicatòria de Simó en ‘¿Valenciano o catalán?’ –conferència inaugural del curs 1975-76 en la RACV–: “A tots els valencians; als que la llectura d’este llibre reaferme en la seua idea d’autoctonia de nostra cultura, llengua i personalitat; als que, convençuts de lo contrari, escomencen a dubtar; i també als que seguixquen pensant lo contrari perque els meus arguments no els convencen. A tots, per una Valéncia millor”.

Llàstima que la diferent evolució sociopolítica de valencians i catalans els últims cent anys determine hui el màxim reconeiximent per al IEC i el ninguneig a la RACV com a històric ent normatiu de la llengua. Obres són amors, senyors polítics, i no bones raons. Necessitem fets.

Òscar Rueda. Publicat en Las Provincias el 23 de giner de 2015.

Advertisements

digues la teua…

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s