Benaventurats els indecisos

Benaventurats els indecisos, perque ells decidiran este dumenge el destí dels nostres pròxims quatre anys. Són ells els que determinaran –com sempre– cap a ón se desequilibra la balança electoral; per molt que els irreductibles de cada bancada, com una afició futbolística, vagen sempre a votar disciplinadament pel partit polític dels seus amors.

Uns indecisos que seran multitut; prou més gran que la dels habitualment majoritaris irreductibles. I és que ser irreductible polític està passant-se de moda per culpa del mal governar dels partits tradicionals, que s’han guanyat a pols la desafecció d’una part important del seu cos electoral. Només una cosa està clara: la cultura de la majoria absolutíssima donarà pas a la necessitat de pacte, que posarà a prova tant als irreductibles com als nous valors que s’autopresenten com a salvadors de la democràcia.

Escric “decidiran”, en tercera persona, i no “decidirem”, en primera, com provablement hauria fet en moltes eleccions anteriors, perque enguany tinc l’enorme sòrt de saber a quí votaré. Poques voltes ho hauré fet en un convenciment paregut. El convenciment de saber que existix una comunió de pensament, de filosofia, d’interessos, de visió davant de la vida, entre el votant humil que soc i els noms que apareixen en la llista que recolzaré. Sanc de la meua sanc, poble del meu poble.

Be; hi ha un poquet de trampa en l’assunt. El meu convenciment és fàcil perque conec en persona a una part majoritària dels components de la llista. Una bona manera de tindre la certea de que no em defraudaran. Situació no precisament habitual, sobretot si parlem d’àmbits de decisió electorals majors que els d’una localitat menuda.

Notem que si este coneiximent personal dels components de les llistes electorals el traslladàrem a una part majoritària de la població, el percentage d’insatisfets electorals –i de polítics improductius– baixaria dràsticament. Pero el sistema electoral està pensat i fet per a que eixe coneiximent no es done. Pensat i fet per a que la gent vote d’oït, mediatisada per lo que els mijos de comunicació i les empreses demoscòpiques fan que s’unfle o es desunfle com la bromera.

És una llàstima. Pero açò canviarà. Ho canviarem. Mentrimentres, d’esta campanya estranya, sense un Canal 9 que permetera viure-la en clau valenciana, me queda en la retina l’image de vint valents portant senyeres valencianes en una manifestació per l’Horta, fotografiats en avidea per la multitut. Com si foren una aparició ectoplasmàtica o els últims membres d’una espècie en perill d’extinció. Fotografiant lo que hauria de ser normal pero resulta anormal en esta terra de rendicions i oblits. Sí: no hi ha vot més útil que el que permet estar tranquil en la pròpia consciència. Sembrem, que la terra està bona i tenim llavor. Quan escomencem a collir els fruits, els que ara riuen o callen demanaran tastar-los.

Òscar Rueda. Publicat en Las Provincias el 22 de maig de 2015.

Advertisements

digues la teua…

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s