Solaz, el llibrer de vell per excelència

 Rafael Solaz

«Els somis són els que em fan seguir com a bibliòfil»

Rafael Solaz, llibrer de vell, bibliòfil i escritor.

Aficionat al món del llibre des dels onze anys, Solaz és una autèntica institució per als coleccionistes valencians, pero també per als investigadors i per a tots els interessats en la memòria gràfica i escrita de Valéncia. El sagell editorial de L’Oronella, en la colaboració de l’associació cultural Falla Fra Pere Vives-Bilbao-Maxilià Thous, ha publicat recentment el seu llibre Oficios y costumbres valencianas 1900-1970.

¿Qué van a trobar-se el llectors en Oficios y costumbres valencianas 1900-1970, u dels seus últims llibres?

El llibre tracta de rememorar el passat a través de l’image. Una de les meues preocupacions sempre ha sigut recuperar eixe passat valencià, fora escrit o a través d’antigues fotografies. En esta ocasió el llibre és un eixemple d’açò que dic, la recuperació dels nostres oficis i costums a través de fotografies del meu archiu. El llector vorà tot un recorregut cronològic i nostàlgic, en tant que moltes de les imàgens corresponen a un passat desaparegut que els més majors recorden.

Tinc una anècdota curiosa: una llectora em va dir que sa mare passava les pàgines del meu llibre, mirant les imàgens, una vegada i una atra. Fins ací normal. Em vaig quedar emocionat quan em va dir que sa mare patia el mal d’Alzheimer des de fea molts anys. Només per açò val la pena haver editat el llibre.

Cada vegada hi ha un major interés per part del públic en conéixer la memòria gràfica de Valéncia… ¿a qué creu que es deu açò?

L’aparició de la fotografia a mitan del segle XIX va produir una incorporació important, la permanència de l’image en diferents époques. És per això que hi ha gent interessada en conéixer eixa memòria gràfica que nos transporta a unes atres époques. És com si a través de les fotografies o els gravats llegírem l’història, per a conéixer-la i comprendre-la més allà dels texts.

Noms com el seu propi o el de José Huguet estan indissolublement units ad eixa recuperació del nostre patrimoni gràfic (i també del bibliogàfic)… ¿cóm naix eixa passió documentalista?

Pepe Huguet és el meu amic i un referent per a mi. La meua passió pels llibres naix a una primerenca edat. En onze anys vaig comprar el meu primer llibre en les “paraetes de Sant Joan” de la plaça del Mercat. Des d’eixe moment i sense que ningú m’ho inculcara vaig començar a coleccionar llibres que tractaren sobre l’història de Valéncia, d’imprentes o d’autors valencians. I eixa ha sigut la meua vida durant més de 50 anys. Una passió que m’ha servit per a conéixer la nostra història i ampliar els meus coneiximents, tenint en conte que no vaig tindre l’oportunitat d’accedir a una carrera i tindre un títul acadèmic. De menut ensomiava en tindre una gran biblioteca i eixe somi es va complir. L’afició per la fotografia antiga va arribar tart pero en el temps suficient com per a formar un archiu gràfic de més de nou mil eixemplars.

¿Rep vosté moltes solicituts de documentació? ¿Per part de quí?

La veritat es que sí. No sé dir que no i les solicituts són moltes. En este sentit, també tinc una anècdota: un dia telefonejàrem des d’una institució de Tarragona i preguntaren si era l’archiu Solaz i que els passaren en el servici de documentació o en la persona que s’encarregara d’este. Li vaig dir que era Rafael Solaz i estaven tocant a ma casa. Digueren: perdó pero m’han donat el seu teléfon particular, ¿podria donar-me vosté el de les seues oficines? Me’n vaig riure…

Alguns espais històrics de Valéncia, malauradament, només se conserven en fotografies històriques. ¿Quin de tots els llocs desapareguts del Cap i Casal li hauria agradat que haguera aplegat als nostres dies?

Eixa és l’importància de la fotografia com a document que salva a un edifici, a les persones o als monuments desapareguts. Tots pensem al palau de Ripalda com a eixemple, encara que hi ha molts atres palaus que s’han perdut i que van formar part de l’història urbana i monumental. En unes atres époques s’han fet barbaritats. Ara hi ha més sensibilitat pero som els ciutadans els qui hem d’estar atents davant de qualsevol intent de desaparició que borre la memòria urbana de Valéncia.

biblioteca SOLAZEncara que la seua biblioteca sobrepassa els 10.000 eixemplars, ¿encara se li resistix algun llibre?

Hi ha molts llibres que m’agradaria conseguir. Ara estic interessat en les edicions de Carceller i la seua revista La Traca. Només per a recuperar la memòria d’este editor que va ser quasi borrada en acabar la Guerra Civil. En els meus somis veig que trobe un eixemplar de la Bíblia Valenciana. Si açò fora realitat ho donaria a una institució per a que feren còpies facsímils i estiguera a l’abast de qualsevol. Els somis són els que em fan seguir com a bibliòfil.

En un moment en que moltes llibreries tradicionals s’han vist obligades a tancar i unes atres estan simplement resistint, ¿quin és el seu secret? ¿el llibre de vell no s’ha vist afectat per la crisis?

La crisis ha afectat i molt en la compra de llibres antics. Van desapareixent les llibreries i els bibliòfils. El secret és la professionalitat i la bona atenció, potser més especialisada en el coleccionisme en sí. Hi ha hagut un descens respecte als preus i els llibrers s’han d’adaptar ad esta situació. El llibrer ha ampliat l’oferta i té uns atres objectes de paper destinats als coleccionistes. D’ací que moltes llibreries encara resistixquen. De totes maneres és una professió per a fruir i eixe és l’esperit del llibrer.

¿Quins són els seus pròxims proyectes?

Sempre dic que necessitaria dos vides per a dur a terme tots els proyectes que tinc en el meu cap. Ara, junt en un professor, estic ficat en un estudi sobre Cayetano Ripoll, el mestre de Russafa que va ser víctima de l’Inquisició. Aportarem noves proves documentals. I en això estic, encara que el meu gran proyecte és la constant divulgació i aportar senyes per a la recuperació històrica valenciana.

Diuen que soc un dels últims humanistes… No sé, tan sols sent passió pel treball que faig.

llibre solaz

Compra el llibre Oficios y costumbres valencianas 1900-1970 en la web de L’Oronella editorial. Te l’enviem a casa sense gasts d’enviament.

Advertisements

digues la teua…

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s